En 1949 els immigrants «il·legals» eren espanyols de les illes Canàries que tractaven
d’arribar a Veneçuela. La immigració no és sempre en la mateixa direcció.
Van creuar l’Atlàntic en un veler espentolat, La Elvira, en el qual a penes cabien 106 persones, la majoria canaris, llauradors i pobres, van recórrer 7.000 quilòmetres sense motor ni capità de vaixell (en un altre vaixell, el Rafael Orive, van viatjar altres 57 persones). Durant 36 dies van matar la gana amb cigrons podrits i l’avorriment amb carreres de polls. El 25 de maig de 1949 van arribar a Puerto Carúpano, Veneçuela. Van ser registrats com a immigrants il·legals que fugien de la fam i de la repressió franquista.
