Les persones immigrants
col·lapsen el sistema sanitari?

Les persones immigrants paguen, com la resta de la ciutadania, els seus impostos i, per tant, tenen el mateix dret a gaudir dels serveis públics (sanitat, ajudes socials, escola…). Però, a més a més, en el cas dels immigrants d’Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica es tracta de població més jove que l’espanyola, que utilitza menys els serveis socials o de salut. De fet, si l’ús de serveis socials o de salut de la població espanyola de 65 i més anys representa un 19% del total, en el cas de la població estrangera es limita al 9% (11).

Quan a l’ús dels recursos sanitaris per part de la població immigrant, l’Enquesta Nacional de Salut 2017 mostra que el nombre mitjà de consultes al metge especialista o la utilització de les urgències és major entre els nascuts a Espanya que no entre els nascuts a l’estranger, malgrat que entre l’opinió pública existisca una percepció en sentit invers. També s’acredita que el percentatge de població que no va necessitar assistència sanitària en els 12 mesos anteriors a l’Enquesta va ser major entre la població nascuda a l’estranger (19,1%) que no entre la nascuda a Espanya (17,4%) (12).

D’altra banda, gràcies a la immigració el sistema sanitari espanyol ha incorporat més de 60.000 professionals quali- ficats d’origen estranger sol en 2019 (13).