Les persones immigrants paguen, com la resta de la ciutadania, els seus impostos i, per tant, tenen el mateix dret a gaudir dels serveis públics (sanitat, ajudes socials, escola…). Però, a més a més, en el cas dels immigrants d’Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica es tracta de població més jove que l’espanyola, que utilitza menys els serveis socials o de salut. De fet, si l’ús de serveis socials o de salut de la població espanyola de 65 i més anys representa un 19% del total, en el cas de la població estrangera es limita al 9% (11).
Quan a l’ús dels recursos sanitaris per part de la població immigrant, l’Enquesta Nacional de Salut 2017 mostra que el nombre mitjà de consultes al metge especialista o la utilització de les urgències és major entre els nascuts a Espanya que no entre els nascuts a l’estranger, malgrat que entre l’opinió pública existisca una percepció en sentit invers. També s’acredita que el percentatge de població que no va necessitar assistència sanitària en els 12 mesos anteriors a l’Enquesta va ser major entre la població nascuda a l’estranger (19,1%) que no entre la nascuda a Espanya (17,4%) (12).
D’altra banda, gràcies a la immigració el sistema sanitari espanyol ha incorporat més de 60.000 professionals quali- ficats d’origen estranger sol en 2019 (13).
(11) Informe sobre la Estadística de Extranjeros Residentes en España en 2020. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, p.5.
Click para ver la referencia
(12) La aportación de la inmigración a la sociedad española. Informe 2020. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. P. 212. Click para ver la referencia
(13) La aportación de la inmigración a la sociedad española. Informe 2020. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, p.12. Click para ver la referencia
Una campanya per a combatre el racisme
i la xenofobia, desmuntant els prejudicis
Xarxa Joves.net és un consorci de
municipis valencians que treballen de
manera cooperativa en polítiques de
joventut des de fa més d’una dècada.
Alaquàs / Albal / Aldaia / Alfafar
Almussafes / Benetússer / Bonrepós
i Mirambell / Burjassot / Meliana /
Mislata / Moncada / Paterna / Picanya /
Picassent / La Pobla de Farnals / Quart de
Poblet / Sagunt i Port de Sagunt / Sedaví
Silla / Tavernes Blanques / Torrent /
Xirivella