RACISME és l’actitud o manifestació que reconeix o afir-ma la inferioritat de determinats grups ètnics enfront d’uns altres grups suposadament superiors.

DISCRIMINACIÓ vol dir exclusió i tracte diferent. Discri-minació vol dir diferenciar les persones pel fet de ser d’un país distint, d’una raça diferent, d’un sexe diferent, per qüestió religiosa, pel fet de tindre alguna discapacitat o simplement per ser vells. Discriminar és posar una barre-ra que ens separa de l’altre; és allunyar-lo, menysprear-lo, explotar-lo…

SOLIDARITAT és un sentiment relacionat amb la convic-ció de cada ésser humà de sentir-se responsable de totes les altres persones. La solidaritat comporta obligacions entre els membres d’una comunitat i s’expressa com a aju-da mútua, comprensió, suport…

TOLERÀNCIA és el respecte a les opinions i creences dels altres. És la consideració activa de les opinions, costums, cultura o pràctiques dels altres, encara que siguen diferents a les nostres.

PREJUDICI és aquella opinió o “judici” sobre alguna cosa o persona sense realment conèixer-la o tindre informació al respecte. En general, són idees desfavorables o poc favorables manifestades cap a una persona pel simple fet d’associar-la a un grup sense haver tingut contacte previ o aplicant determinades generalitzacions.

XENOFÒBIA prové del grec fobos (significa «por») i xenos
(«forasters» o «estrangers»). És a dir, significa por o fòbia a l’estranger. És un prejudici que es manifesta en rebuig, incomprensió, recel i odi contra grups ètnics (minoritaris o majoritaris) als quals hom no pertany.

L’APARTHEID va ser un sistema polític racista del segle XX, que fou establit per una minoria dirigent blanca a la República de Sudàfrica des del 1948 fins al 1991, en con-tra de la majoria negra. Consistia en l’absoluta separació o segregació d’ètnies i en la negació de drets cívics i polítics elementals a la població negra.

INTOLERÀNCIA és qualsevol actitud irrespectuosa cap a les opinions o característiques diferents de les pròpies. La intolerància es demostra de manera evident quan no es permet actuar a una persona o un grup d’acord amb les seues creences, valors, opinions… Significa, per tant, que determinades persones són marginades per les seues idees, religió, orientació sexual, o, fins i tot, per la forma de vestir-se o de pentinar-se.

ETNOCENTRISME és la creença incorrecta que les nostres pautes de conducta o la nostra manera de pensar és l’única correcta, la bona, la desitjable i totes aquelles ma-
neres de vida que s’aparten de la nostra són incorrectes, poc evolucionades o irracionals.

MULTICULTURALITAT és l’expressió del pluralisme cultural i promou la no discriminació per motius de raça o cultura i el reconeixement de la diferència cultural com a riquesa. Es tracta d’acceptar la diversitat des de principis bàsics de convivència com el respecte i la llibertat. En la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cul-tural, es va establir que la multiculturalitat és una de les fonts del desenvolupament, entés no solament en termes de creixement econòmic, sinó també com a mitjà d’accés a una existència intel•lectual, afectiva, moral i espiritual satisfactòria.

INTERCULTURALITAT es dona quan en una mateixa so- cietat conviuen distintes cultures. Una convivència des d’una diversitat enriquidora, que va més enllà de la coexistència, a través d’interrelacions i contactes entre persones de diferents grups d’una mateixa societat. La multicultu-ralitat, pel contrari, només reflecteix el fet de la diversi-tat.

MESTISSATGE significa barreja d’elements d’origen divers. Qui no és una mica mestís? Tota cultura és un pro-ducte que s’està fent permanentment, a partir de la ba-rreja d’elements d’origen diferent. Per exemple, la nostra gastronomia tradicional no pot entendre’s sense tindre en compte els aliments que van vindre d’Amèrica o sen-se l’herència àrab que es manifesta en diverses paraules. És cert que dels contactes interculturals, encara en les si-tuacions més esporàdiques, cap de les dues parts queden intactes… però això exactament és la cultura: novetats, tradicions, evolució, interacció…

ONGD són les sigles d’ORGANITZACIÓ NO GOVERNA-MENTAL DE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT. Aquestes organitzacions actuen tant als països pobres com als rics: en un cas ho fan en projectes per a combatre la pobresa, les malalties, l’analfabetisme, les persecucions o les catàstrofes, entre d’altres problemes, i als països avançats ho fan amb accions de sensibilització i pressió social.